Són expressions passades de moda?

Fa uns quants anys tothom estava d’acord en què als nens se’ls havia d’ensenyar bona educació. Es donava per fet que la família, l’escola i la societat en general, anaven a la una en aquest camp. Ningú discutia les convencions socials que imperaven a la societat i quedava clar quines actituds eren pròpies d’una persona ben educada. Sovint aquestes actituds responien a normes socials amb les quals els adults havien crescut i que s’anaven transmetent de generació en generació. Algunes d’elles tenien un rerefons classista, autoritari o religiós, fora de tota lògica o sentit comú, d’altres però responien al màxim valor que ha de presidir una societat: el respecte.

A mesura que la societat va evolucionar culturalment i democràticament, moltes d’aquestes normes es van considerar indiscriminadament obsoletes i fora de lloc. Ara però, observem que la manca d’algunes d’aquestes normes o convencions socials, que van ser abandonades, sense ser substituïdes per unes altres més modernes i actuals, provoquen situacions que ens fan reflexionar.

La societat d’avui en dia és més participativa i en el si de les famílies els nens tenen major protagonisme que abans. A vegades però, s’oblida que han d’aprendre i practicar una sèrie de valors que són indispensables per a la convivència i el respecte cap als altres. Els mitjans de comunicació sovint ens mostren uns models que tampoc ens ajuden en aquest aprenentatge. Els nens han d’entendre que hi ha uns límits que no es poden traspassar per tal de no molestar o no limitar la llibertat dels altres. Nosaltres com adults: pares, avis, mestres, monitors… els hem de donar exemple i els ho hem d’exigir. Si no ho fem es donen situacions per tots conegudes i comentaris que cada vegada sovintegen més.

I ens preguntem, què passa? Els nens del segle XXI són menys capaços d’estar en un lloc de forma adequada que els nens del segle XX? Cal anar al cinema amb un nadó? És imprescindible anar a veure una obra de teatre amb el suc i les galetes? Un nen malalt no pot esperar la visita del metge sense un televisor? Hem de fer torns amb la parella per poder anar a comprar? No podem mantenir una conversa entre adults després d’un dinar encara que hi hagi nens?

I després a l’escola ens preguntem per quina raó no estan atents a l’explicació dels companys o del mestres. Ens enfadem quan anem a una exposició i toquen tot el què tenen al davant, malgrat haver-los dit que no es pot tocar res. Ens sorprèn que sempre vulguin ser els primers, no acceptin de bon grat un “espera’t” o tantes altres situacions similars a aquestes.

Moltes famílies han sabut tractar aquest tema de manera adequada fent servir el sentit comú. Ens agradaria que en aquest calaix de sastre hi aboquessiu els vostres dubtes, coneixements, inquietuds i estratègies sobre aquest tema.

APRENDRE LLENGÜES ESTRANGERES

Sabem que és un tema d’actualitat pedagògica, que preocupa a molts pares i mares:

ESTUDIEN PROU ANGLÈS ELS NOSTRES FILLS?

CAL APUNTAR-LOS A UNA ACADÈMIA D’IDIOMES ?

HAURIEN D’APRENDRE UNA SEGONA LLENGUA ESTRANGERA?

QUAN HAN DE COMENÇAR A ESTUDIAR LLENGÜES ESTRANGERES?

ESTARAN BEN PREPARATS PER ESTUDIAR O TREBALLAR A L’ESTRANGER?

SERVEIXEN D’ALGUNA COSA LES COLÒNIES O CAMPUS D’ESTIU EN ANGLÈS?

CAL FER UNA MATÉRIA EN ANGLÈS?

SÓN ÚTILS LES ESTADES A L’ESTRANGER?

PERÒ SI EL MEU FILL/A JA TEU PROUS PROBLEMES AMB EL CATALÀ I EL CASTELLÀ, COM S’HO FARÀ ?

FA MOLTS ANYS QUE ESTUDIO ANGLÈS I ENCARA NO TINC PROU FLUÏDESA PER MANTENIR UNA CONVERSA, NO VULL QUE LI PASSI EL MATEIX AL MEU FILL.

Totes aquestes preguntes i moltes més són les que sovint plantegeu els pares i mares de la nostra escola, és per aquesta raó que avui dediquem el calaix de sastre a un tema com aquest i us convidem a fer-hi les vostres aportacions.

En primer lloc, ens agradaria explicar que el neguit que moltes famílies manifesten pel nivell amb el que sortiran els nois i noies de l’escola, no s’ajusta a la realitat. Aquesta preocupació respon moltes vegades a l’experiència que els pares i mares han tingut com a estudiants d’idiomes, especialment a les escoles ordinàries. No fa gaires anys, la llengua estrangera a les escoles es començava a tercer o a cinquè de primària. S’ensenyava en classes amb 35 o 40 alumnes, amb llibres de text i metodologies basades en la traducció, l’aprenentatge de vocabulari i d’estructures gramaticals, amb pocs recursos audiovisuals i amb poques possibilitats de participar oralment. Llavors, aquells qui volien aprendre bé una llengua s’apuntaven a les acadèmies d’idiomes. Com que les oportunitats de practicar les llengües estrangeres eren més aviat escasses, sovint tots aquells esforços s’acabaven perdent per la manca d’ús i quan anys més tard els adults d’aquestes generacions han volgut posar-los en pràctica s’han adonat que en saben ben poc.

Aquesta però no és la realitat que viuen els nostres alumnes. En primer lloc l’inici de l’aprenentatge de l’anglès, s’ha avançat notablement a gran part de les escoles. En aquests moments a Tecnos comença a P3.

En segon lloc, la metodologia ha canviat moltíssim, el mestre/a parla en anglès des del primer dia, sempre i a totes hores, fins i tot quan es troba al nen o nena fora de la classe.

Els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies representen un suport fantàstic per les activitats d’ensenyament aprenentatge.

L’entorn social comença a facilitar la possibilitat de tenir contacte amb les llengües estrangeres més enllà de l’escola, internet, les pel•lícules o sèries en versió original als canals de TDT, la música, les xarxes ofereixen la possibilitat de contacte amb persones d’altres llengües.

Resultats oficials dels nostres alumnes en llengües estrangeres. (Aquests grups havien començat anglès a 3r de primària)

A continuació us presentem algunes dades oficials d’aquests resultats:

PROVES PAU (Selectivitat) Anglès

PROVES DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE 6È DE PRIMÀRIA de l’any 2010
(En cursos anteriors no s’avaluava l’anglès)
(Aquests alumnes van començar anglès a primer de primària)

Comprensió oral en anglès

Comprensió lectora

A continuació trobareu dos articles amb diferents punts de vista, no excloents, si no complementaris.

XVI Tribuna: Ensenyar i aprendre llengües estrangeres

L’aprenentatge de llengües estrangeres a Catalunya no és proporcional al temps que s’hi dedica

http://www.edu21.cat/ca/activitats/tribunes/56

L’obsessió per l’anglès

http://www.edu21.cat/ca/continguts/80

ALGUNES BONES PRÀCTIQUES QUE ES PORTEN A TERME A LA NOSTRA ESCOLA:

PARVULARI

PRIMÀRIA

ESO

BATXILLERAT

Alguns fets com ara el descobriment del foc, l’aparició de l’escriptura, el comerç o la revolució industrial, han marcat les fites dels canvis d’etapa al llarg de la història. La irrupció d’internet apunta a ser un més d’aquests esdeveniments que marcaran la història de la humanitat.

El grup de població adulta que actualment fa de pare i mare s’ha trobat immers en aquest món virtual sense la preparació i els coneixements necessaris per afrontar el repte que suposa tenir fills nadius digitals.

Des de l’Associació de Consumidors i usuaris de mitjans Audiovisuals, ens proposen un decàleg per a fer un bon ús de la xarxa d’internet.

Fés clic aquí per llegir el document sencer

Us proposem un nou tema de debat pel calaix de sastre:

En una família, sigui quin sigui el model, es generen una sèrie de tasques imprescindibles per al bon funcionament del dia a dia, o si més no per a la supervivència.
Viure en família hauria de comportar un mínim de cooperació per dur a terme aquestes tasques. Fer corresponsables tots els seus membres és una tasca educativa de la família que contribueix, a la llarga, a una bona integració a la societat on es viu. Un nen/a que col·labora a casa i és responsable d’allò que fa o deixa de fer és un nen preparat per assumir les responsabilitats que se li demanen gradualment a l’escola i més endavant en el
món laboral i a la vida social.

Des de ben petits els nens i nenes han d’aprendre a contribuir, en la mesura de les seves possibilitats, a les tasques familiars.
Segurament, la majoria compartim aquestes afirmacions, però resulta fàcil portar-les a terme?

A continuació reproduïm un document elaborat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya en motiu del dia internacional de les famílies.

Feu clic per veure la piràmide

Com ho veieu?
Estem gaire allunyats d’aquesta pauta?
Ho veieu real i possible?
O fins i tot a casa vostra ho supereu?

Analitzeu les tasques de la franja d’edat dels vostres fill/es. A casa vostra en fan alguna més que podria ser útil per a altres famílies?

Ens agradaria molt poder ampliar aquesta llista amb les vostres aportacions i obrir un debat sobre aquest tema.

Esperem els vostres comentaris.

Amb la frase d’aquest títol no es pretén consignar quina és l’hora en què nens i joves en edat escolar han d’anar al llit, però sí que es vol ressaltar la importància que té dormir per tal de recuperar forces i energies per a l’estat de vigília, ja que tots dos aspectes estan estretament relacionats, així com la d’establir un hàbit i una rutina en els horaris, de manera que, de forma habitual, hi hagi un temps més o menys fix per al descans.
La necessitat de dormir és biològica. Gairebé s’atura l’activitat sensorial, la mobilitat i l’estat d’alerta, però el cos està «actiu», amb una activitat mental important per a l’equilibri psíquic i físic de les persones. Això és, el cervell segueix actiu i el sistema nerviós actua per garantir el descans físic i mental i organitzar tota la informació rebuda en l’estat de vigília, de manera que son i vigília són totalment complementàries.

Quines funcions es realitzen en les diferents etapes del son?

Sense entrar de forma detallada a descriure les diferents fases del son, la primera (anomenada d’ones lentes) es divideix en diferents etapes i ens va portant cap a un son profund. En aquest procés, disminueix el ritme respiratori i cardíac, gairebé s’inhibeix l’alerta sensorial i això es produeix per afavorir el descans físic i recuperar energies. Una segona fase, anomenada REM (en anglès, ràpid eyes movements), o de moviments oculars ràpids, l’activitat cerebral és gairebé semblant a l’estat de vigília, amb la diferència que no es recull informació de l’exterior, sinó que es processa la informació rebuda intentant organitzar-la i retenir-la en forma d’aprenentatges i records. Durant totes les hores que es dorm, aquestes dues etapes es van alternant diverses vegades, però si no es dorm durant prou temps, aquestes fases no es completen i això afecta directament l’estat de vigília -somnolència, manca d’atenció, cansament físic, etc.
Hi ha estudis que apunten a una relació directa entre no dormir -de forma habitual- les hores necessàries i el rendiment escolar, fins i tot afecta el desenvolupament del llenguatge, que es realitza més lentament. Com hem dit, en la fase REM es «grava» en la memòria el que s’ha après durant el dia i el cervell es recupera i està amb una disposició més bona per aprendre coses noves. Aquest és un factor determinant que fa que els experts recomanin que es dormi les hores que calgui (vegeu el quadre 1, com a quadre orientatiu respecte a la quantitat d’hores que cal dormir en les diferents edats d’infants i adolescents).

De forma intencionada, no hem tractat en aquesta secció aspectes relacionats amb les «alteracions» del son. Tot i que solen ser freqüents en la infància, sovint desapareixen en entrar a l’adolescència. No obstant això, quan aquestes alteracions es presenten de forma continuada en el temps i afecten l’activitat normal del nen o de la nena, llavors es parla de trastorns del son. L’insomni, l’insomni infantil a causa d’hàbits mal adquirits, el somnambulisme o els malsons són alguns dels trastorns freqüents que convé consultar a l’especialista.

Article extret de “GUIX Comunitat”, Número 26. Suplement Guix 353.

“SÓN LES 9, A L’ESCOLA!”

ÉS HORA DE LLEVAR-SE!

Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing! Sona el despertador. Mitja volta.
-Una mica més.
-Vull dormir!
–Tinc son!
-Encara no.
-No vull anar a l’escola.
-Em trobo malament.
-Tinc mal de cap.
-Quina mandra!

Us sona? Ho heu sentit alguna vegada? Així s’inicia el dia a moltes llars. No sempre aquestes expressions corresponen a un descans insuficient, però algunes vegades mostren un cansament que habitualment es farà evident a l’escola.

Els mestres reben els alumnes a les aules, durant la primera franja horària és quan el rendiment acadèmic i la capacitat d’atenció acostumen a ser més alts. Malgrat això, en alguns casos observem nens i nenes que els costa centrar l’atenció, escoltar, estan irritables, poc participatius, dispersos, apàtics…
Davant la pregunta: “Vas anar a dormir tard ahir?” , la resposta immediata és: - No!!
Però després, sense adonar-se’n expliquen el gol del Messi, que va ser durant la segona part del partit, les últimes novetats de “Ventdelplà” o “Física i Química”, les anècdotes de “Crackòvia”, o fan la imitació de l’últim personatge que ha aparegut la nit abans a “Polònia”… Això, sense parlar dels qui tenen el televisor o l’ordinador a l’habitació i queden adormits davant de la pantalla.

Tots els pares i mares ens hem trobat amb dificultats a l’hora de fer anar els nens al llit, no només per culpa de la televisió o l’ordinador, cada edat té les seves raons per posposar l’hora d’anar a dormir.

Ens agradaria que aquest fos un espai on poder compartir les vostres experiències, recursos o estratègies que us hagin funcionat en aquestes situacions per convertir aquest moment del dia en una estona agradable, sense enfrontaments.

Equip Psicopedagògic Escola Tecnos - abril 2009