Archive for the ‘Folk i músiques d’arreu’Category

ESQUELLES I ESQUELLOTS

Aquest estiu passat vaig visitar un prestigiós fabricant d’esquelles per a bestiar (vaques, cavalls, ovelles…). Viu a Nay (Bearn), als Pirineus francesos. En aquests videos podeu veure diversos moments del procés de fabricació.









19

10 2010

Heads, shoulders, knees & toes

En Pep Bas de La Romàntica del Saladar.

Aquesta és una noticia ben trista.

En Pep Bas, mestre i músic, ha mort.

Vaig tenir la sort de poder-hi fer amistat i sempre guardaré un molt bon record

de les estonetes que haviem pogut compartir.

La Romàntica Alternativa del Saladar. Mireu quina bona bufera. Coneixeu els instruments ?.

22

03 2010

Instruments al País Basc

Aquest cap de setmana en Miqui ha fet un viatge al País Basc. Ha visitat la casa de l’Iker, un luthier que construeix diversos instruments, entre ells les TXALAPARTAS.
La txalaparta és un instrument de percussió tradicional basc. Es compon de dos suports, al seu damunt hi ha un material aïllant (fulles de blat de moro, sacs vells, herba seca) i al seu damunt s’hi posen els taulons que es repiquen amb quatre pals (dos per cada txalapartari).

L’Iker també construeix altres instruments, panderos, panderetes, …

Altres instruments que construeix l'Iker

També va poder escoltar com sona l’alboka.

La alboka és un instrument tradicional Basc. Està format per dues banyes de vedell d’entre 3 i 4 anys, el cos és de fusta i dos tubs de canya. Dins de la banya més xica hi ha dues llengüetes simples de canya que son les responsables d’emetre el so.

El seu so és similar al del sac de gemecs i aquest no es mai interromput. Per aconseguir-ho s’utilitza el mètode de la respiració circular. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix respirar sense deixar d’emetre l’aire que fa sonar l’instrument.


I també va poder escoltar el so dels panderos i la triquitixa. La triquitixa és un acordió diatònic de botons, molt relacionat amb la cultura basca. La pots escoltar en actes festius i també quan el jovent fa trobada pels carrers.

Sopa de pedres a Manresa

cartell
Amb motiu de la celebració del XXVè aniversari de la mort d’en Xesco Boix, s’han fet actes ben diversos arreu del país. Un d’ells va ser la SOPA DE PEDRES que es va fer a Manresa el dia 24 d’Octubre del 2009. En Miqui hi va poder participar, cantant amb altres músics: En Lluís Atcher, en Carles Belda, en Pep Tort (contes), amb l’Orquestrina del Boix i també presentant una cançó amb el seu fill Martí.
La sopa

Pep Tort, Lluís Atcher, Miqui Giménez i Carles Belda

Pep Tort, Lluís Atcher, Miqui Giménez i Carles Belda

marti02

Martí Giménez i Miqui Giménez. Cantant "Cercles"

marti05
6724a

Puja al meu cotxe. Woody Guthrie

En Woody Guthrie (Okemah, Oklahoma 14-7-1912, Nova York 3-10-1967), va ser un prolífic i influent músic folk nord-americà, conegut per la seva identificació amb la gent comú, els pobres i els oprimits, així com pel seu odi al feixisme i a l’explotació. És universalment conegut per la seva cançó “This land is your land” que varem cantar amb els avis la diada de Sant Ponç ( podeu veure entrada al blog). Cap el 1945 va escriure una colecció de cançons infantils aplegades en l’àlbum “Songs to grow on for mother and child”. En aquest recull hi ha la cançó “Riding in my car”, que podeu escoltar en aquest video. Però també us pot “sonar” perquè des de fa molt poc, a la TV, podeu veure un anunci que fa la marca de cotxes audi on utilitza aquesta cançó per fer un vehicle de cartró.

Les cançons d’en Woody, han voltat el món. Va cantar amb en Pete Seeger i de retruc, en Xesco Boix i altres animadors també n’han fet adaptacions per cantar les seves cançons en català.

 

Tags:

17

06 2009

Aniversari d’en Pete Seeger

A la festa d’aniversari d’en Pete Seeger hi van anar una bona colla d’amics. S’hi van cantar un bon grapat de cançons. Escolteu quina canta ell.

Tags:

18

05 2009

ANIVERSARI D’EN PETE SEEGER

Pete Seeger compleix 90 anys acompanyat per Springsteen i altres amics i fans
1. • Springsteen lidera avui a Nova York un concert en honor de l’activista folk
JORDI BIANCIOTTO BARCELONA
Pete Seeger, el rastrejador del folk que va marcar el camí a Bob Dylan; l’activista que va cantar a les Brigades Internacionals i que va inspirar una part de la Nova Cançó, compleix avui 90 anys. Una efemèride venerable que celebrarà avui al Madison Square Garden de Nova York, on centrarà un homenatge en el qual intervindran més de 50 artistes, entre ells Bruce Springsteen, Joan Baez, Kris Kristofferson, Eddie Vedder (Pearl Jam) i Silvio Rodríguez.No hi serà, en principi, Bob Dylan. No sabem si com a venjança tardana pel boicot de Seeger a la seva famosa actuació elèctrica en el festival folk de Newport, del 1965. Aquella tarda, l’autor o divulgador de cançons com We shall overcome, If a had a hammer i Where have all the flowers gone? es va indignar. «¡Si tingués una destral, tallaria el cable!», va exclamar. La seva actitud li va valer la fama d’antirocker, però, avui, aquells recels ja queden molt lluny. Springsteen el va venerar en el seu disc We shall overcome. The Seeger sessions, Steve Earle li va dedicar Steve’s hammer (for Pete), i aquesta nit, a Nova York, folkies i rockers fumaran la pipa de la pau a la salut del vell trobador del banjo: hi haurà des d’Emmylou Harris a Ben Harper, passant per Ani DiFranco, Billy Bragg, Kate & Anna McGarrigle, Roger McGuinn (The Byrds), Tom Morello (Rage Against The Machine), Teddy Thompson i alguna presència estranya (Juanes).La labor de Seeger (nascut a Nova York el 3 de maig de 1919) en la recuperació i divulgació del repertori popular nord-americà (al qual va sumar peces pròpies) és capital. Va reivindicar tant la tradició anglosaxona com els cants espirituals negres, i el seu compromís amb els drets civils i el seu internacionalisme el van portar a ampliar el seu horitzó amb cançons jueves, sud-africanes, llatinoamericanes (va divulgar Guantanamera als Estats Units) o espanyoles, com les que va reunir en el disc Songs of the Lincoln Brigade (1943), entre elles Viva la quince brigada, una mutació d’Ay, Carmela.PERSECUCIÓ / Seeger es va afiliar el 1942 al partit comunista i, en anys de mccarthysme, el Comitè d’Assumptes Anti-nord-americans el va censurar i va empresonar, però no va poder evitar que seguís convocant multituds en els seus recitals. Als 60, passat el temporal, va tenir un programa de televisió propi, Rainbow quest (els episodis del qual es van recopilar en diversos DVD el 2005), amb vocació didàctica i que va acollir Johnny Cash, Donovan, Judy Collins i Tom Paxton.La seva obra va tenir una influència en la Cançó, especialment en Xesco Boix i el Grup de Folk, així com en Raimon, que el va conèixer el 1970 a Nova York i el va portar a actuar. El seu recital a Barcelona va ser prohibit, però finalment va poder cantar a Terrassa, el 7 de febrer de 1971, al pavelló de l’avui Club Sferic, davant gairebé 5.000 persones bolcades en el seu cant compromès (i la seva versió de Lo desembre congelat). Com apunta Raimon a La construcció d’un cant, d’Antoni Batista, Pete Seeger «és un exemple de com usar la cançó».

EL PERIODICO . Diumenge 3-5-09

Tags:

05

05 2009