Sabeu la cançó del gegant del pi, oi?. Doncs si mireu les següents imatges podreu veure i escoltar unes variacions sobre la melodia que fan els de Tantàgora, utilitzant el violoncel i el violí.
El concert es titula: “Els deu barrets del gegant del pi” i l’hem vist a la Fira Mediterrània. Manresa Nov 2010.
Un grup de músics toca a la Plaça de Sant Marc de Venècia.
Els de P3, hi trobeu un instrument conegut???.
Aquest estiu vaig poder escoltar dues formacions musicals ben diferents mentre estava a Gruyere, un preciós poblet Suís.
La trompa alpina o trompa dels Alps és un instrument suís de fusta que pot arribar a medir entre 1,5 i 3 metres de llargada. Sembla ser que va néixer a l’Àsia i els nòmades van fer-lo arribar al país alpí. En el seu orígen es feia servir per la comunicació a llarga distància.
El trio amb els acordions, baix i guitarra ens van tocar boniques melodies del folklore popular suís.
I el rellotge de Berna també tenia ganes de fer escoltar la seva música. Quina hora és?.
A P3 aquest any una de les classes és la dels violoncels. Podeu mirar aquestes imatges
sobre la construcció d’un violoncel de fibra de carboni !.
Els alumnes de 4t. estem treballant els instruments de la família de vent-fusta. El Jan Julià de 6è. ens ha ensenyat el seu saxo i ens ha interpretat una cançó dels Beatles!! Molt bé, Jan!!
Aquest cap de setmana en Miqui ha fet un viatge al País Basc. Ha visitat la casa de l’Iker, un luthier que construeix diversos instruments, entre ells les TXALAPARTAS.
La txalaparta és un instrument de percussió tradicional basc. Es compon de dos suports, al seu damunt hi ha un material aïllant (fulles de blat de moro, sacs vells, herba seca) i al seu damunt s’hi posen els taulons que es repiquen amb quatre pals (dos per cada txalapartari).
L’Iker també construeix altres instruments, panderos, panderetes, …
També va poder escoltar com sona l’alboka.
La alboka és un instrument tradicional Basc. Està format per dues banyes de vedell d’entre 3 i 4 anys, el cos és de fusta i dos tubs de canya. Dins de la banya més xica hi ha dues llengüetes simples de canya que son les responsables d’emetre el so.
El seu so és similar al del sac de gemecs i aquest no es mai interromput. Per aconseguir-ho s’utilitza el mètode de la respiració circular. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix respirar sense deixar d’emetre l’aire que fa sonar l’instrument.
I també va poder escoltar el so dels panderos i la triquitixa. La triquitixa és un acordió diatònic de botons, molt relacionat amb la cultura basca. La pots escoltar en actes festius i també quan el jovent fa trobada pels carrers.
Hem treballat una cançó amb els instruments de percussió. Ens ha sortit força bé, era el primer dia…
L’Alicia, de P5, va portar l’altre dia un xiulet que
li havia fet el seu avi José. Xiulava de “categoria”.
Si voleu provar de fer-ne un, mireu-vos les
imatges. Això si, el pinyol ha de ser d’albercoc.
No pot ser ni de préssec, ni de nespre, ni de plàtan !.
La canya, un element proper, fàcil d’aconseguir, de manipular i que ens ofereix múltiples possibilitats sonores.
