Sobre nosaltres

IMG_7292
L’Encarna Mora i el Miqui Giménez volem compartir algunes de les activitats musicals que realitzem a l’escola.

Estem a l’escola TECNOS de Terrassa (per si ens voleu venir a veure). http://www.tecnos.cat/
Si ens voleu fer algun suggeriment i/o comentari (bonic):

Encarna:  emora@tecnos.cat

Miqui: miquigimenez@gmail.com

COM ANÀVEM DIENT:
Hola amigues i amics del MUSDESONS. De tant en tant anirem afegint text i imatge a aquesta secció.
Esperem que sigui d’utilitat. Salut !.

====================================

 articles DIVERSOS

 

 

 

=========================================

25 Octubre 2010. En Miqui va rebre un mail de la revista ESTRIS (educació en el lleure), demanant-li una col.laboració per un article de la revista. Això és el que va dir:

Quins són els valors pedagògics de la música ?:

La música és un llenguatge i sobretot ha de servir per a comunicar-nos, per expressar-nos. I, com qui no vol, ja ho aconsegueix des dels primers moments de la vida.

Ja, a la panxa de la mare, el nadó rep sons (el cor, la veu…) que podrà relacionar amb els que senti una vegada hagi nascut i que li oferiran moments de calma i serenor en relacionar-ho amb el benestar que tenia en el món uterí. Ben aviat arribaran les cançons de bressol, els jocs de falda, que el premeran, l’abraçaran, el miraran… Jocs que amb les seves melodies contribuiran a crear vincles afectius amb l’adult i l’ajudaran a tenir la serenor necessària per anar creixent. I possiblement l’infant en voldrà saber més d’aquest llenguatge que li permet descobrir-se, descobrir, relacionar-se, expressar-se i sobretot sentir-se estimat.

Un llenguatge que li facilitarà el treball d’aspectes com la memòria, la comparació, l’associació, l’anàlisi… i afavorirà la integració de valors com la solidaritat, el respecte, l’exigència, la responsabilitat…

Perquè: – si em sé i em sento volgut i estimat, tot el que m’ensenyis serà ben rebut. Quan tenim el cor serè, també tenim el cap clar.

I aquesta sensació que podem aprendre de ben xics, facilitada pel llenguatge musical, ja no ens abandonarà mai.

Quin paper té la música en el lleure i quin hauria de tenir?

Crec que en el lleure, com a espai privilegiat educatiu de relació, d’intercanvi i d’aprenentatge, el llenguatge musical hi té un paper important. Sobretot a través de la cançó. Per tant l’equip educador ha de poder disposar d’un bon repertori que li serà útil en situacions ben diverses: en diferents moments de trobada a l’esplai, en les rutines de les colònies o campaments (llevar-se, menjades, dormir..) pels moments de gresca, pels moments de calma, d’esforç… i sobretot per fer sentir als nois i noies que són part integrant d’una colla, d’un grup que comparteix allò que li agrada, on s’hi troben bé, on hi tenen amics amb que els complau fer camí.

Quin paper té la música com a eina en la transmissió de les tradicions culturals.?

Els mots, l’entonació, el fraseig, el contingut i el significat de les lletres, -allò que explica la cançó i com ho explica,- els ritmes… tot plegat ajuda a transmetre el llegat cultural d’un poble. I amb les aportacions noves, pròpies o d’altres cultures, és va creant un repertori que el grup fa seu i contribueix a enfortir els seus lligams. Penso que, qui se sent part d’un col·lectiu,d’un poble, és manté més ferm davant les adversitats.

Com ha influït el pas del món del lleure en la vostra manera de viure la música.?

Diria que el món del lleure s’encamina cap a l’educació del món dels sentiments i valors, que educa les relacions entre persones i afavoreix que es creïn situacions per conviure i parlar de l’amistat, les angoixes, els dubtes, les pors, alegries, tristors, joies, amor…

I les cançons, amb el text i la música, ens parlen de tot d’això.

Els meus caps cantaven, sovint acompanyant-se amb la guitarra. Sonava música tradicional, cançó folk,  cantautors catalans… El repertori era ben divers, des de cançons de gresca fins a cançons amb “contingut”. Ballàvem, o seiem, cantàvem o escoltàvem. Eren moments d’estar a prop, de sentir-nos a prop, de saber-nos a prop.

L’experiència ha estat determinant a l’hora d’escollir la vostra professió?

Estant actiu en el món del lleure vaig començar a fer les meves primeres actuacions d’espectacles infantils, també formava part d’un grup de folk (9folk6) i posteriorment d’un grup de música tradicional (Ministrils del Raval, de Terrassa). Actualment sóc mestre de música en l’etapa d’educació infantil (escola Tecnos, de Terrassa). Puc dir que música i educació m’han acompanyat durant una bona colla d’anys. El llenguatge musical m’ha permès i em permet fer una aportació educativa a xics i adolescents en el seu aprenentatge. I de tot plegat n’estic satisfet.

Miqui Giménez.

Octubre 2010

=====================

WEBS I BLOCS QUE ENS AGRADEN:

http://reciclandoenlaescuela.blogspot.com/

http://blocs.xtec.cat/femmusica

==================================

Trobat l’Octubre del 2010. (parla de l’inici d’aquest curs)

Maragall, l’Ernest, i la seva colla, un curs més destruint l’educació a Catalunya

jordimartif69Què passa? | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 07:35h

Avui, els nois i els noies d’ESO i Bat tornen a l’institut i per tant jo torno a la meva feina diària de fer classes, ensenyar i aprendre. A l’institut on treballo, el Departament d’Educació ens ha assignat una línia més de primer d’ESO amb una dotació d’un professor i mig. El mínim, mínim, mínim necessari eren tres professors i mig però com que l’any passat va suspendre massa gent (més d’un deu per cent) ens hem quedat amb dos menys del mínim.
La solució?, perquè al final això ho hem de solucionar les treballadores i treballadors de l’Educació… Doncs l’alumnat s’haurà de quedar amb menys atenció a la diversitat (tot i que avui el lladre major de torn segur que diu que és una de les línies en què treballa el Departament), menys projectes a les optatives, etc. La nostra no és una situació excepcional però ningú en parla en veu alta i jo demano als professionals de l’Eduació que llegiu això que ho feu. Que per fer front al Departament dels mentiders i als seus gabinets de comunicació (professionals de la mentida) expliqueu que avui el curs no ha començat amb normalitat, a no ser que la normalitat sigui estar cada dia pitjor i rebre o impartir cada cop menys educació i de la pitjor manera possible. Això sí, les fundacions dels seus amics (Pere Tarrés, L’Esplai…) rebran 800.000 euros a través de les AMPA per fer la setmana de març que ens han posat de “vacances”… I aquests són els d’esquerres…

(Extret del Vilaweb.cat).

Aules digitalitzades

Posted on 8 setembre 2010 by spalomar

Avui les meves filles han retornat a l’Institut com ahir ho van fer altres estudiants d’ESO i la canalla de Primària. La notícia d’enguany, a banda d’algunes queixes locals sobre edificis que no són habitables o encara no existeixen, ha estat el canvi en el calendari escolar, amb la famosa setmana de descans que massa bé no se sap perquè ha de servir, i, sobretot, l’impuls definitiu a la digitalització de les aules, una mica limitada perquè la demanda ha desbordat l’oferta –faig referència, de memòria, a les declaracions del conseller Maragall– i ni han arribat tots els ordinadors, ni les condicions tècniques són òptimes a tots els instituts que han optat per la digitalització.

No negaré que considero que l’ordinador i la xarxa, eines amb què treballo força estona cada dia, constitueixen un recurs potent per a la recerca, l’aprenentatge i la difusió del coneixement. També són font d’entreteniment i, si voleu, forma de malbaratar el temps i l’existència, però ara canviaria de tema.

En tot cas, crec que les noves, i ja no tan noves tecnologies, són una eina ben útil per a l’educació. Però són només una eina. M’agradaria més, en aquest curs que ara comença, haver sentir parlar de continguts i projectes educatius, de vinculació de la secundària als centres generadors de coneixement, al foment dels recursos locals per al coneixement del medi o la interpretació de la pròpia història, del foment de la recerca front al mer aprenentatge de continguts preestablerts… Tot això, també en format digital i a partir de les possibilitats que ofereix la xarxa, és clar. M’han arribat només les queixes sobre les mancances en la formació del professorat, la poca oferta de continguts digitals o el fet que algunes editorials s’han limitat a editar en pdf els textos abans publicats en paper.

No dubto que hi ha experiències de treball magnífiques i ben consolidades en alguns centres públics. Però, en conjunt, a més de digitalització, ens caldria saber si comptem amb prou professorat en funció de les línies que té cada centre, si hi ha recursos per a una innovació educativa que no sigui només posar damunt la taula l’ordinador de sèrie amb els continguts de sèrie, si hi ha lloc per a l’experiència viscuda i la proximitat entre el mestre i l’alumnat, o d’atenció a la diversitat –és a dir, si els professionals treballen en les condicions adequades–, i un llarg seguit d’aspectes que tenen molt a veure amb la qualitat de l’educació, al començament d’un curs que comença amb més alumnes que mai.

Perquè de poc ens servirà ser el mirall d’Europa i de les altres comunitats autònomes –torno a citar de memòria el conseller–, de ser tan avançats que tenim un ordinador damunt de cada taula, si la qualitat de l’educació no va en augment. I em sembla que no anem bé. Educar ha estat la gran preocupació i el gran objectius dels moviments socials que han volgut transformar, a millor, la societat. La qualitat de l’educació pública és peça fonamental de tot projecte de progrés.

Del bloc LA TEIERA. Salvador Palomar.

=========================================

22-març-2010
Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema

Carles Capdevila

Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és -ho sento- parlar-ne bé.
Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d’educació (és el mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana).
Però n’estic fart que la paraula més utilitzada al costat d’escola sigui “fracàs” i al davant d’educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte “problema”, i que “mestre” acostumi a compartir titular amb “vaga”. L’escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l’educació és bastant més que un problema. De fet és l’única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.
El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’encarrilar-los, i, ves per on, ara m’estimo els mestres, els meus còmplices. Com no m’he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se’ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d’estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.
Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l’estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l’autoritat.
¿Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones en qui no confia?
Les lleis passen, i les pissarres deixen d’embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d’un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d’un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d’ell.

____________________________________________________

22-març-2010

Una migdiada de dotze anys Carles Capdevila / Periodista
Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa.
N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.

==========================================

1 Comments Add Yours ↓

The upper is the most recent comment

  1. Xavi Sònia #
    1

    Moltes felicitats noies, ho he fet molt bé.
    Moltes felicitats pel blog, és una passada!!!



Your Comment